“Sis nits d’agost” de Jordi Lara

A “Sis nits d’agost” l’escriptor Jordi Lara indaga sobre una misteriosa mort. El 6 d’agost de 2007, quan complia 75 anys, el filòsof i activista Lluís Maria Xirinacs va pujar a una muntanya del Ripollès, va seure i es va deixar morir. Sol.

- Cap el tard buscaré un lloc i ho provaré. A prop del camí, per posar-ho fàcil.

Lara s’acosta a la figura de Xirinacs com qui s’encara a un enigma. Per treure’n l’entrellat, es pren la seva recerca com una exploració periodística i ho fa des d’un punt de vista literari.

L’escriptor rescata la memòria de Lluís Maria Xirinacs a partir dels dietaris, notes i cartes que va deixar abans de morir, de les converses que manté entre les persones del seu cercle més íntim, amb els veïns de la zona on va decidir anar a morir, amb l’home que va trobar el cos, i també amb el seu biògraf, Lluís Busquets i Grabulosa.

[...] El combat era, de fet, l’esca narrativa del dietari que mantenia, “Cinc anys”, on va acabar aplegant quaranta-cinc entrades que alternaven la glossa de passatges bíblics o els himnes religiosos, que son majoria, amb records d’infantesa del tot ensucrats, cronologies històriques i llegendes del Taga, dissertacions filosòfiques, alguna paràbola índia i una oració de Simone Weil, excursions i reivindicacions nacionals a més dels esborranys de l’acte de sobirania i la nota de comiat. Segons com era la garbellada emocional d’un home presoner del compromís amb ell mateix. [...] p. 90

“Sis nits d’agost” és una obra de no-ficció en què l’autor se serveix de tots els recursos narratius de la novel·la: mesurar la informació per crear una intriga, diàlegs i personatges versemblants i una riquesa de llenguatge excepcional que vivifiquen el protagonista del relat.

Jordi Lara reconstrueix amb elevada habilitat literària els darrers dies de Lluís Maria Xirinacs, tot un referent de la desobediència civil pacífica i de la no-violència i que va portar al límit totes les seves conviccions. En vida, i també en la mort.

[...] “Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts” , va escriure, i va començar per allò que tenia més a prop, la hipocresia d’una jerarquia eclesiàstica que feia la gara-gara al règim franquista per conservar els privilegis. [...] p. 67

Alta literatura.