Què m’explica el Feliu abans de passar-me l’obra? Em conta que Fernando Trueba, al recollir l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per “Belle epoque” va dir: “Voldria creure en Déu per donar-li les gràcies, però només crec en Billy Wilder, ell és el meu Déu de debò.”
Kevin Lally, gran coneixedor del món cinematogràfic, escriu de manera exhaustiva la vida de Billy Wilder, plena d'esdeveniments i d’una considerable feina feta .
[…] Su empeño por hacer cine fue una manera de canalizar toda esa energía y curiosidad intelectual, y dio la casualidad de que aquellas películas revolucionaron la industria cinematográfica. […] p. 486
El biògraf presenta el llibre en vint-i-un capítols, de manera cronològica. Des d’Un Chico llamado Billie fins La secuencia final. Tanca cada capítol amb nombroses notes a peu de pàgina i afegeix, a l’acabar l’obra biogràfica, la filmografia completa del cineasta (com a guionista, contribucions sense reconeixement i com a guionista/director) i un extens índex onomàstic.
Billy Wilder va ser un director de cinema de la generació de l’anomenada Era Daurada de Hollywood. La seva filmografia inclou pel·lícules històriques com "Double Indemnity" (Perdición), 1944; "The Lost Weekend" (Días sin huella), 1945; "Sunset Boulevard" (El crepúsculo de los dioses), 1950; "Witness for the Prosecution" (Testigo de cargo), 1957; "Some Like it Hot" (Con faldas y a lo loco), 1959; i "The Apartment" (El apartamento), 1960.
Lally, entrevista Billy Wilder i també artistes que van treballar amb ell: Jack Lemmon, Shirley MacLaine, Tony Curtis, Walter Matthau, Kirk Douglas, entre d'altres.
“[…] Los filmes de Billy son tan salvajemente divertidos que normalmente estamos demasiado ocupados riéndonos como para percatarnos de que, en realidad, está contando una verdad oculta sobre los seres humanos. El toque Wilder va más allá del cinismo. […]” (Shirley MacLaine) p.351
Amb una escriptura detallada i àgil el biògraf ens dona pistes del Wilder murri fora de l’escenari sonor i desplega, pàgina rere pàgina, tot el fascinant panorama cinematogràfic que l’envoltava.
Primers anys de periodista a Viena. Lluita inicial com a guionista de Hollywood. Llaços amb el Berlín de qual va fugir el 1933. Totes són experiències que Wilder plasma en les seves pel·lícules.
Billy Wilder comença escrivint guions de pel·lícules com a negre. Més endavant aconsegueix que hi aparegui el seu nom. Progressa dins de la indústria cinematogràfica alemanya. Però Hitler arriba al poder.
[…] El año 1931 supuso para Wilder el comienzo de una etapa en la que lograría resaciarse de las numerosas ocasiones en las que no se le había reconocido el mérito alguno como negro. […] p.55
Wilder, davant dels perills de l'amenaça antisemita dels nazis, abandona el país.
[…] Los nacionalsocialistas se regodeaban en su nueva posición, y ya no dudaban en hacer valer su poder. Wilder se quedó profundamente impresionado el día en que vio al vigilante del garaje llevar un brazalete con la esvástica; era aún más sobrecogedor contemplar la “actuación callejera” de los nazis, cada vez más brutal. Wilder recuerda el día en que, sentado en un café se lamentaba con sus amigos del terrible nuevo clima. “Estábamos diciendo “Adonde podemos ir? ¿Qué podemos hacer?”, cuando de repente, vi a un grupo de ocho o diez hombres con el uniforme de las SS moliendo a golpes a un anciano, un judío. Hice ademán de levantarme, pero mis amigos me retuvieron diciéndome: “A ti también te matarán; no puedes hacer nada por ayudarle. “Fue entonces cuando supe lo que de verdad iba a ocurrir, y yo no iba a estar allí para presenciarlo”. […] pp. 69-70
París i, a la fi, Estats Units.
Billy Wilder, coautor de totes les seves pel·lícules, va ser un veritable autor. En pocs anys es va convertir en un dels guionistes més reeixit de Hollywood. Després d'una temporada al Columbia Pictures, el gran guionista va ser contractat per la Paramount on es va començar a treballar amb Charles Brackett, allunyat de Wilder, en temperament i política.
Del tàndem Wilder-Brackett en va resultar pel·lícules tan populars com "Midnight" (1939), "Ninotchka"(1939) o "Ball of Fire" (1949).
I Billy Wilder va decidir dirigir.
Amb “The Major and the Minor”(1942) va aconseguir un èxit comercial i va ser guionista-director a la Paramount d’un seguit d'èxits com: "Sunset Boulevard" o “Sabrina” (1954).
[…] Nuestra colaboración era fructífera: dos colaboradores que piensan exactamente igual pierden el tiempo. Los diálogos o lo que fuese eran el resultado de un estira y afloja: “No es eso exactamente, pero estás muy cerca. Encontremos algo que nos guste a los dos. Eso es demasiado malo, eso es demasiado fácil…Este personaje no está definido del todo… […]” p.94
Wilder es va separar de Brackett, però va continuar treballant amb col·laboradors. Especialment amb Izzy A..L Diamond, qui va ser coautor de" Some Like It Hot " i " The Apartment ".
“Billy Wilder, aquí un amigo” és un retrat de gran valor d’un dels cineastes més estimats i enginyosos de Hollywood. Un geni, a qui agradava recórrer a la disfressa i l’engany en les seves pel·lícules i qui va saber combinar de forma magistral durs drames amb aventures i comèdies brillants i enginyoses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada