diumenge, 25 de gener del 2015

"I el ressò de les muntanyes" de Khaled Hosseini


Una vegada, quan els divs i els jinns i els gegants encara campaven per la Terra, vivia un pagès[…]. Així comença el deliciós conte que el baba de l’Abdullah i la Pari els explica la nit abans d’emprendre el viatge que els obligarà a separar-se. El conte és exquisit. Com la novel·la que l’acull en el seu primer capítol.

Khaled Hosseini, autor d’”El caçador d’estels” i de “Mil sols esplèndids”, retorna una vegada més a l’Afganistan, el seu país natal. Ho fa amb “I el ressò de les muntanyes” (títol parcialment inspirat en un poema*).

L’autor fa desfilar diversos personatges pel món. Al llarg de sis generacions. Des del 1949 fins ara. Rememora els seus orígens a través d’ells.

Fuig. Roman. Es distancia. S’apropa. Observa in situ. Descobreix a la llunyania.

El text gira al voltant de la vida dels dos germans separats. Una vida que va començar en un poble remot i dessolat de l’Afganistan. 

Capítol a capítol la narració es va enriquint. Diversos girs. Un gir, una trama. I un nou protagonista que forma part d’aquest relat que entrelliga vides magnetitzades. Tots ells busquen sentit a les seves vides.

Cançons, entrevistes, cartes...i el conte amenitzen la història. Múltiples imatges.

Hosseini aconsegueix apropar-nos al drama contemporani que pateix l’Afganistan. Invasió soviètica. Dominació talibà. Ocupació dels Estats Units.

I planteja interrogants que em porten a la reflexió. Arrels. Família, l’arrel més profunda. Amor fraternal. Amor filial. Dolor.

Què és capaç de fer una mare o un pare per amor al seu fill? Renunciaries a la teva vida per cuidar el pare o la mare?...

“I el ressò de les muntanyes” és un encisador mosaic de vides i destins entrellaçats.


*El títol “And the Mouintains Echoed” és un homenatge de l’autor a un poema de William Blake (1757-1827)

Nurse’s song (innocence)

When the voices of children are heard on the green 
And laughing is heard on the hill, 
My heart is at rest within my breast 
And every thing else is still 

Then come home my children, the sun is gone down 
And the dews of night arise 
Come come leave off play, and let us away 
Till the morning appears in the skies 

No no let us play, for it is yet day 
And we cannot go to sleep 
Besides in the sky, the little birds fly 
And the hills are all cover’d with sheep 

Well well go & play till the light fades away 
And then go home to bed 
The little ones leaped & shouted & laugh’d 
And all the hills ecchoed

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada