Barcelona, 1963. Una de les figures del
règim franquista més sinistres i temudes pel món intel·lectual, un censor, mor
salvatgement al seu cotxe cosit a ganivetades. L’atípic inspector de la Brigada
Criminal de la Policía Nacional Hilari Soler, poc afecte a les idees del poder,
intenta resoldre un crim amb molts autors potencials. Amb aquest punt de
partida, Jordi Sierra ens endinsa en la Barcelona dels seixanta, una societat
contradictòria on conviuen el més ranci d’un règim que comença a esquerdar-se i
les primeres lluites per les llibertats.
Escrit
amb un estil molt directe i dinàmic (tot es desenvolupa en quatre dies), en el
qual els diàlegs predominen sovint per damunt de la narració, la història
central serveix d’excusa a l’autor per retratar uns personatges desconeguts per
a les actuals generacions de joves però que varen tenir un paper clau en la
repressió cultural i ideològica del país durant dècades. Com a mostra d’això,
resulten impagables escenes com el
diàleg (en castellà) que manté l’inspector amb un capellà acèrrim del règim, o
situacions com la lluita del protagonista per negar-se a defensar un company
del cos que, a totes llums, ha mort un detingut quasi per plaer.
A
més, a mesura que avancem en la lectura i els principals sospitosos van essent
descartats, el ritme de la narració s’accelera i, en un gir argumental
magistral, ens condueix a un final completament inesperat i colpidor (algunes
pàgines resulten d’una crueltat psicològica atroç), amb visos de tragèdia
grega. El més impactant, però, és pensar que amb noms i llocs diferents, la
història de Sierra i Fabra s’ha repetit desenes de vegades. És el que tenen les
guerres, la seva ombra s’acaba projectant, sinistra com el censor, al llarg del
temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada