La síndrome d'Asperger es caracteritza per una
limitació significativa de les capacitats de relació i comportament social.
Don Tilman és el protagonista d’“El Projecte Rosie”. És un tipus especial. Metòdic.
De costums. Atípic. Diu les coses tal com ragen. I s’ho pren tot al peu de la
lletra.
Un geni amb una conducta poc habitual. Càlid i entranyable.
Un geni amb una conducta poc habitual. Càlid i entranyable.
Don és professor de genètica a la universitat. Porta una vida rígidament
estructurada i no aconsegueix tenir una segona cita amb les dones que surt.
Aquest tema no el preocupa especialment. Sembla estar més tranquil sol que
acompanyat. Però hi ha un problema. És coneixedor d’un estudi que assenyala que
els homes que viuen en parella són més feliços i viuen més anys que els
solters.
Vet aquí la qüestió!
Així doncs, s’abocarà a redactar un obsessiu qüestionari que pretén avaluar els pros i els contres de les possibles candidates a convertir-se en la seva dona.
Així doncs, s’abocarà a redactar un obsessiu qüestionari que pretén avaluar els pros i els contres de les possibles candidates a convertir-se en la seva dona.
Senzill, no?
Però...ai las! Apareix la Rosie. Qui, lluny de ser la dona ideal (fuma, beu, és
impuntual,...), el destarota completament.
A què s’ha atendre? A la passió romàntica al costat d'una dona que l’atrau per motius
que desconeix? O a totes les raons calculades per les quals se n’hauria d’allunyar?
"El Projecte Rosie" és una comèdia romàntica. Fresca. Amb uns personatges ben
construïts. De prosa amena i diàlegs brillants.
Graeme Simsion ens ofereix una història emotiva i carregada de sentit de l’humor.
...
I un tastet per anar fent boca...
-
Lo siento, señor, pero tenemos normas de etiqueta.
Lo
sabía. Estaba en negrita en su página web. Los caballeros debían llevar
chaqueta.
-
Si no hay chaqueta, no hay comida, ¿correcto?
-
Más o menos, señor.
¿Qué
iba yo a objetar a semejante regla? Estaba dispuesto a no quitarme la chaqueta
en toda la comida. Seguramente en el restaurante había aire acondicionado a una
temperatura acorde con dicha exigencia.
Seguí
avanzando hacia la puerta del restaurante, pero el empleado me cerró el paso.
-
Lo siento, a lo mejor no me explicado con claridad. Tiene que llevar chaqueta.
-
Llevo chaqueta.
-
Me temo que exigimos algo más formal, señor.
El
empleado del hotel señaló su propia chaqueta como ejemplo. Para defender lo que
ocurrió a continuación, me remito a la definición de chaqueta del Oxford English Dictionary (Compacto, 2.ª
edición): “Prenda exterior que cubre el tronco”.
También
quiero subrayar que la palabra “chaqueta” aparece en las instrucciones para el
cuidado de mi relativamente nueva y absolutamente limpia “chaqueta” de
Gore-Tex. Pero al parecer la definición del empleado se limitaba a “chaqueta de
vestir convencional”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada