“Els teixidors” de Gerhart Hauptmann

“Els teixidors” de Gerhart Hauptmann és una obra de teatre que tracta sobre les condicions de vida i laborals dels teixidors de Silèsia a mitjan segle XIX.

Hauptmann ha passat a la història de la literatura com un dels més grans representants del naturalisme alemany. El naturalisme literari pretén recrear la realitat amb absoluta fidelitat. “Els teixidors” és un drama extremadament fidedigne, que revela sense idealitzacions les entranyes de la indústria tèxtil de l’època i que va escandalitzar una societat burgesa i benestant que es va sentir acusada.

L’obra s’estructura en cinc actes i ens transporta al bell mig de la revolta dels teixidors de llana de la regió de Silèsia, exposant de manera directa la misèria, l’explotació i les condicions deplorables que formen la llavor de la revolució.

[...] La llum cau també ple damunt el rostre, el coll i el bust de la vella, un rostre esquelètic, ple d’arrugues i com mancat de sang, amb els ulls ensorrats, enrogits i plorosos per la pols de la llana, el fum i el fet de treballar amb claror insuficient. El coll és llarg i ple de bosses i arrugues. El bust, cobert de parracs. [...]

La temàtica d'aquesta obra són els conflictes entre els grups socials propis de començaments de l'era capitalista. Expressions com "lluita de classes", "resistència" o "violència proletària" apareixen al reflexionar sobre el succés dramàtic dels teixidors.

Gerhart  Hauptmann ens mostra, amb una visió bategant, la força esborronadora de la lluita per la supervivència en l'obra naturalista per excel·lència: “Els teixidors”.