“Cartes a Màrius Torres” de Joan Sales és un epistolari que ens ofereix una excel·lent descripció, de primera mà, de la Guerra Civil espanyola. El llibre és essencial per a conèixer la llavor d’una obra mestra, Incerta Glòria (1956), del mateix autor, i imprescindible per entendre la concepció i eclosió de la poesia de Màrius Torres.
A l’inici de 1936, Joan Sales comença a cartejar-se amb Mercè Figueras, ingressada
al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. Mercè li parla d’un jove poeta, Màrius
Torres, malalt com ella de tuberculosi i també resident al sanatori. L’escriptor i el
poeta començaran a cartejar-se, ho faran entre 1936 i 1941. Torres va morir el
1942.
Sales
escriu sobre el 18 de juliol de 1936, els anarquistes, el seu ingrés a l’Escola
de Guerra, el combat als fronts de Madrid i Aragó... Relata la memòria de tants
atrapats a la Guerra Civil.
[...] Em fas, com altres vegades, l’elogi de l’amistat i avui jo voldria
fer-te el de la camaraderia. Aquella és personal, aquesta és col·lectiva;
aquella és filla de la tria, aquesta de l’atzar. L’amistat, deien els antics,
és el do més preciós que els déus han fet a l’home; però, a falta d’amistat,
també la camaraderia és bona. Gràcies al bon caliu de la camaraderia podem
viure lluny de tots els nostres afectes i dur una vida de bestioles del bosc
sense sentir-nos gens ni mica desgraciats. [...] p. 292
L’escriptor
volia testimoniar el viscut però era impensable fer-ho publicant les cartes. La
censura. La seva era una visió no explicada, el relat no visible del conflicte.
La ficció li servirà a Joan Sales per explicar la realitat, la veritat. Amb la
novel·la Incerta Glòria, farà visible
el què no es va poder publicar fins el 1976, la correspondència mantinguda durant
els anys de la guerra.
“Cartes a Màrius Torres” de Joan Sales és un retrat fidedigne, escrit amb habilitat narrativa i intensitat prosística i poètica, d’un moment decisiu de la nostra història.
La vida passa i l’ull no es cansa
d’abocar
imatges clares dintre del cor.
Enyorar no és
pas un sentiment trist, ben al contrari; els tristos són aquells que no tenen
res a enyorar.
Literatura de primera qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada