Jordi Sierra i Fabra és un dels autors més prolífics de la literatura catalana actual, autor de desenes de novel·les i assaigs i guanyador de diversos premis literaris. Després d’haver llegit tres obres seves als darrers mesos, m’he decidit a comentar la que avui ens ocupa, Sinaia, en la qual Fabra ens proposa un viatge alhora trist i esperançador, situant l’acció en el primer vaixell que transportà exiliats republicans de la Guerra Civil a Mèxic.
Amb unes excel·lents ambientació i contextualització històriques (tret molt habitual en aquest autor), a mesura que ens endinsem en les pàgines de Sinaia, anem entrant en contacte amb el drama de l’exili a través del personatge principal de Cristòfol Ros, un periodista que ho ha perdut tot en un bombardeig a Barcelona i que, després de passar pels camps de refugiats de França, viurà a bord del vaixell una catarsi personal que el farà renéixer de les seves cendres. I ho farà a través dels personatges que l’acompanyen, juntament amb les misèries que arrosseguen, en un exercici de reflexió profunda sobre la capacitat que tenim les persones de sortir endavant, àdhuc en les situacions més difícils.
Així, al llarg de la història se’ns palesen els dimonis interiors dels protagonistes, tots ells supervivents d’un dels períodes més obscurs del segle passat. Des d’aquells que presumeixen d’atrocitats producte d’un odi visceral cap a l’enemic, als que han viscut el conflicte sense combatre però patint-ne les conseqüències. I, com no, amb un assassinat a pocs dies d’arribar a la nova terra promesa que enterbolirà l’ambient i farà que, com sol passar a la vida, el destí no estigui buit d’una certa ironia.
En resum, una obra recomanable, dura en alguns moments però escrita des de l’òptica de l’optimisme, i inspirada en un diari autèntic que va reflectir aquells dies a bord del que seria el primer vaixell de l’exili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada