divendres, 16 de setembre del 2011

"Un trago antes de la guerra" de Dennis Lehane

               Un dels meus personatges literaris preferits és el detectiu Pepe Carvalho, creat pel tristament desaparegut Manuel Vázquez Montalbán. De ben segur que Dennis Lehane no l’ha pres com a model a l’hora d’escriure la novel·la que us presento avui, però el cert és que he pogut gaudir, i molt, del personatge principal, Patrick Kenzie, qui comparteix molts trets psicològics amb Carvalho. Prepareu-vos, doncs, per a una història de detectius amb elevades dosis d’acidesa, d’ironia i amb una forta càrrega  de  mordaç crítica social.
                Narrada en primera persona (és a dir, per boca del protagonista), l’argument gira entorn d’un encàrrec de feina consistent a recuperar uns documents que ha sostret, presumptament, una dona de fer feines negra del despatx d’un senador nord-americà pedant i, per descomptat, xenòfob. A partir d’aquí, el nostre detectiu i la seva companya Angie (que pateix maltractaments del seu marit) s’embarquen en una trepidant i perillosa recerca pel més sòrdid Boston que inclourà persecucions, entrevistes, sospites, assassinats i molt més, en una trama que implica i esquitxa molta gent: polítics, bandes criminals, policies de dubtosa moralitat, pederastes,etc.
                De les moltes coses que m’han convençut de recomanar-vos aquesta obra, destacaria el ritme, el llenguatge i les descripcions psicològiques dels personatges. Del ritme us diré que la història m’ha atrapat de bon començament (això en mi és habitual) i m’hi ha implicat (això ja no ho és tant); és ràpid, però amb les pautes adequades per poder  també reflexionar, i el  fet de narrar en primera persona li atorga més proximitat. Del llenguatge, només una recomanació: absteniu-vos si teniu la pell fina perquè és dur i no s’està d’emprar paraules gruixudes, però té la virtut de jugar al límit sense caure en la burda barroeria o en la mala educació. Finalment, dels personatges us en podria parlar hores, però el que m’ha fet més gràcia (hi he rigut molt pel poc que parla) és el del Bubba, una mena de psicòpata que genera tanta por com simpatia.
                En resum, per a tots els amants de la novel·la policíaca i detectivesca, aquí teniu una veritable perla per seure còmodament i gaudir. En alguns moments, desitjareu que Kronos alenteixi o àdhuc aturi el temps...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada