Una amiga i gran lectora em va recomanar llegir “El noi de Sarajevo” de J. Cussà. -És excel·lent -em va dir. Així ho he fet i ha estat un gran plaer.
D’un assumpte dolorós fins l’extrem com és el conflicte entre serbis, croats i bosnians, en sorgeix “El noi de Sarajevo”de Jordi Cussà. Amb una genial i deliciosa redacció, Cussà aconsegueix els seus dos grans reptes: descriure el dia a dia de la guerra amb la màxima intenció psicològica i fer-ho des de la mentalitat d’un jove adolescent que madura a una velocitat excepcional.
Jordi Cussà ens relata delicadament la pèrdua de la innocència d’un jove de 12 anys, el Dusko, i el seu esbalaïment davant l’horror d’una guerra, talment com si fos el somni d’un dimoni.(*)
Gràcies al seu extraordinari estil i a la perfecta sintaxi que empra, percebem amb claredat l’entorn del protagonista, el què sent, els seus pensaments i, a la fi, els seus actes.
No podeu deixar de llegir-ho i poseu atenció en l’interessant pròleg que ha escrit el periodista Boban Mínic qui declara que la gent es divideix entre els que han viscut una guerra i els que no l’han viscut.
Us deixo un fragment perquè us comenceu a delectar d'“El noi de Sarajevo”:
“Quan va arribar a l’altura de la finestrella de la conductora, l’estranyesa se li va disparar fins a l’estupefacció: la conductora seia al darrera de tot, escamarlada sobre la roda de recanvi, ensenyant un espetec de cuixes emborratxador. I mentre amb la mà dreta es treia la pinça dels cabells, amb l’esquerra es va abaixar les tires del davantal bo i arquejant l’esquena per amenaçar el cel amb dos pits explosius, amb dos botonets a punt d’ignició. El municipal, que es barallava amb el cinturó dels pantalons salivejant davant d’aquell paisatge voluptuós , es va deixar conduir per la mà esquerra de la noia cap un banquet completament inesperat...
El Dusko es va quedar com una estàtua de sal resseca, a punt d’esmicolar-se,...”
(*)Paraules extretes del càtar bosnià amb el que Boban Minic inicia el seu pròleg .
...
Escolteu ”Imagine” de John Lennon que sona en un moment en que el protagonista se n’adona d’on ha plantat una mina magnètica...
nothing to kill or die for,
imagine there's no countries,
you may say I'm a dreamer,
but I'm not the only one.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada