"Lolita" de Vladimir Nabokov

Vladimir Nabokov va aixecar una gran polèmica quan va publicar, l’any 1955, la darrera novel•la que he llegit: “Lolita”.

És la història de l’amor prohibit que sent un professor per una adolescent. Una novel•la dura. Eròtica? Hi ha detalls. De cap manera, però, és pot considerar pornogràfica, que és del que la van titllar en aquella època.

Humbert, personatge central de l’obra, ens la narra des d’una perspectiva interna i subjectiva i amb un llenguatge líric, sofisticat, per a mi complex. És evident que l’autor gaudeix de la redacció i s'hi recrea, se’n delecta.

Navokow desenvolupa un personatge profundament humà tot i estar en desacord amb les seves desviades passions. Humbert és un home malalt, consumit, en ocasions pertorbador, amb una obsessió pederasta i amb una moral pròpia. Tot i desaprovant-ho, s’arriben a comprendre els motius pels quals actua.

Acompanyen a Humbert, personatge profund i amb capacitat reflexiva, Lolita, Charlotte i Quilty, personatges rellevants però més superficials.

És un llibre de frustracions, de passions prohibides i amb un final...infeliç.

...

Stanley Kubrick va portar l’any 1962 la història al cinema i més endavant, l’any 1997, ho va fer l’ex-publicista Adrian Lyne.

Després de llegir la novel•la he vist la pel•lícula de Lyne. La parella Irons i Swain hi donen un to de complicitat, sexualitat i dramatisme. Al meu parer, s'hi mostra més explicitat sexual que en el llibre. El film té un interessant tarannà de “Road Movie”.

Si us ve de gust fer un tastet de la pel•lícula he penjat a l’Ipod un vídeo-resum.