Hi ha històries que deixen un regust estrany, a mig camí entre la buidor i l’esperança continguda. Area de Servei és una d’aquestes novel·les. El cert és que després de llegir-la no puc evitar de rememorar la pel·lícula de Sofia Coppola “Lost in Translation”. Salvant les distàncies del guió, Lluís-Anton Baulenas presenta uns personatges sols que es troben quasi per casualitat i van establint vincles emotius de diversa naturalesa. El més constant i intens és sens dubte la complicitat entre l’Anna, una noia que acaba de separar-se bruscament (que no violenta) de la seva parella i el Carducci, un company de feina homosexual que li deixa l’autocaravana perquè tingui un sostre.
La major part de l’acció transcorre, o millor dit discorre entre una clínica de salut i estètica i l’àrea de servei on s’està la l’autocaravana. Al llarg dels darrers tres mesos abans de l’arribada de l’any 2000, anirem coneixent a fons les contradiccions i anhels de l’Anna, així com les seves pors, tot acompanyat d’una sensació de desencís constant on res sembla acabar de sortir bé. Des d’un enamorament gairebé malaltís amb un pacient de nom desconegut, passant per la misteriosa dona de la matinada o per l’inquietant amo del càmping dels primers capítols, tots els personatges semblen més esbossos que dibuixos definits, talment com si estiguessin fets de boira...
No espereu, doncs, una novel·la d’acció o amb un inici i un final clars. Més aviat heu d’imaginar que farem una ullada tafanera a tres mesos de la vida d’una noia que passa la trentena i que treballa de guàrdia de seguretat nocturna després d’haver estat tres anys amb una ONG a l’Àfrica. No hi manquen bons punts d’ironia i reflexió, alguna situació surrealista que m’ha fet prou gràcia i un punt d’erotisme iogurtat (terme inventat, però que ja entendreu...)
