[...] Enric Prat de
la Riba va morir tocades les onze de la nit de l’1 d’agost de 1917 a
Castellterçol, a la mateixa casa on havia nascut. Allí va traspassar el
jove-vell, a qui ja d’adolescent es descrivia com un xicot amb ment adulta.
Tenia quaranta-sis anys, però per la maduresa que se li suposava semblava que
en tenia molts més. D’ell s’havia arribat a preguntar si alguna vegada havia
estat jove. En certa manera, era el negatiu de qui uns anys després agafaria el
seu relleu com a figura emblemàtica del catalanisme, Francesc Macià. Aquest seria
el vell-jove, una figura contraposada al Prat baixet i rodanxó, amb un cos
estilitzat i una salut capaç de dur-lo a recórrer mig món a partir dels
seixanta-cinc anys i que moriria als setanta-quatre [...]
“A la recerca de Prat
de la Riba” és una biografia escrita per Joan Esculies. L’autor construeix el
perfil del president de la Mancomunitat de Catalunya a partir de la lectura de
diferents testimonis. Mostra el polític com un home de salut feble,
hipocondríac, qui va obtenir el coneixement del món per mitjà dels llibres,
gens viatjat i poc amant de la vida social.
Esculies, historiador
prolífic, indaga sobre el personatge de qui el paradigma ideal va ser una
monarquia dual austro-hongaresa, amb dos estats iguals i, per sobre, un cap
d’estat amb algunes poques competències comunes.
...
A una entrevista
de Vilaweb, Joan Escolies respon a la qüestió de si hi ha hagut apropiació
indeguda de la figura d’Enric Prat de la Riba així:
Les apropiacions indegudes sempre hi són, amb qualsevol
gran polític. Als polítics de qualsevol temps no els interessen les figures del
passat sinó la seva apropiació. Volen la frase o acció de l’antecessor per a
justificar la seva decisió. Això i la complicitat dels mitjans fan que es
traslladi a la ciutadania una determinada visió del personatge que és gairebé
impossible de canviar mitjançant una recerca objectiva.
Prat de la Riba, Enric, 1870-1917
Escolies, Enric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada