"L'altra" de Marta Rojals

No, encara no he llegit Primavera, Estiu, etcètera (fa temps que ho vull fer). M’ha caigut abans a les mans “L’altra”, la segona novel·la de la Marta Rojals. Avui l’he acabat i us en faig cinc cèntims.

“L’altra” és una novel·la generacional explicada en tercera persona. Ben escrita. Ben construïda. Amarga i plena de secrets. L’Anna és la protagonista, de 38 anys, dissenyadora gràfica, amb un caràcter calculador i amb afany de control. És ella i és una altra que s’esforça per contenir.

“[...]Ella era capaç de contenir l’altra Anna durant mesos i anys. I encara l’hauria contingut si no fos per la línia vermella[...]”.

L’escriptora destapa en aquesta obra de poc més de 300 pàgines la vida de l’Anna, l’Annona, la Nona.

L’Anna està casada amb el Nel, la seva cunyada és la Laura, treballa fa molts anys per la Cati, es mou per Barcelona amb una Brompton vermella i fa poc que ha conegut el Teo, un jove de vint-i-un anys.

L’Anna i el Nel viuen a Barcelona i pateixen la crisi econòmica actual, tot i que no els falta de res.

L’autora, fent ús de retrospeccions, construeix l’argument capítol rere capítol amb un plovisqueig de records del passat en el present.

L’Anna porta contingudes dins seu dures experiències. Només cal una petita excusa perquè se li dispari o bé la ràbia o bé el desig.

“[...]De què servia resistir. De què servia fer l’esforç de l’oblit difícil. Ja veus com t’ho paguen. L’altra Anna només necessitava una excusa, i la va trobar. No calia que fos ni millor ni pitjor que les anteriors, no calia ni que fos amb més raó ni amb menys que les altres vegades: va ser quan havia de ser, perquè havia de conèixer el Teo[...]”.

A mesura que llegeixo m’identifico. També comparteixo sensacions, però ei! el final em sorprèn.

Una novel·la que remou per dins.