“La ridícula idea de no volver a verte” de Rosa Montero

“La ridícula idea de no volver a verte” de Rosa Montero es

Novel·la. Assaig. Memòries. Biografia. De tot una mica.

Lliure.

L’autora escriu sobre les vivències de Marie Curie, sobretot després de la mort del seu marit Pierre. Experiències que ajunta amb les seves una vegada va morir la seva parella Pablo. Íntims tresors de les dues #dones

La mort i el dolor són el marc per celebrar la vida i la llibertat.

Bella. Subtil. Engranatge d’anècdotes i sentiments. De moments, que s’han de pair mica en mica.

Bonics pensaments i reflexions. 

Records. Desitjos. Confessions. Fotos.

Frases brillants i cites que rellegeixo i anoto.

“El arte en general, y la literatura en particular, son armas poderoses contra el Mal y el Dolor”

“El arte es una herida hecha luz” [George Braque]

“La literatura, como el arte en general, es la demostración de que la vida no basta” [Fernando Pessoa]

Montero, amb la seva escriptura tan propera, aconsegueix  de totes totes la meva admiració per Marie Curie.

Curie, Marie, 1867-1934

Montero, Rosa, 1951-

"La Oculta" d'Hèctor Abad Faciolince

“La Oculta” d’Héctor Abad Faciolince t’embolcalla i t’arrossega per bells i aromàtics paisatges colombians.

Medellín, la capital. Antioquia, el departament. Jericó, el municipi. I “La Oculta”, la finca que han heretat els germans Pilar, Eva i Antonio.

L’autor es posa a la pell dels últims hereus (Pilar, Eva i Antonio) i els dóna, per torns, la paraula. Entre els tres relaten una història que ve de sis generacions enllà i ho fan a partir de les pròpies vivències.

Pilar. La gran. Viu a "La Oculta". Tradicional. Casada des dels 18. Amb 5 fills. Forta. Convençuda (no és resignació) de que les coses són com són i que no val la pena rebel·lar-se. Seguiran sent així.

Eva. No vol saber res de “La Oculta”. Exmarits i molts amants. No vol propietats. Res de lligams. Fan nosa.

Antonio. El petit. Homosexual. Es passa mitja vida provant diferents relacions i l’altra mitja en parella. Fuig a Nova York on la seva condició no és estigma. Enyora “La Oculta”.

Ancestres. Gens. Colonització. Memòria. Cavalls. Ocells. Vaques. Llac. Cafè. Aromes. Guerrillers. Paramilitars. Violència. Negociants.

L’Antonio investiga la genealogia familiar, en té necessitat.  Ens explica la història de les diferents generacions al llarg de dos segles fins arribar a la seva.

L’Eva i la Pilar relaten la història més recent de la veritable protagonista de la novel·la, “La Oculta”. 

La finca. El lloc. Els amalgama a tots.

Abad explica un relat dur que destil·la grans emocions i una espectacular bellesa.

Pur Art!

“Per què ens estimem les dones" de Mircea Cărtărescu

Mircea Cărtărescu a “Per què ens estimem les dones” recrea records de la seva vida. 

Ens explica, sense por, els sentiments i les fantasies que les dones li provoquem.

Ho fa en vint-i-un ambiciosos relats coberts d’un embolcall oníric.

Llegeixo.

Un breu assaig filosòfic. Un relat literari. Un poema en prosa. Una reflexió...

On s'hi desvetlla de forma poderosa.

L’amor. La bellesa. El sexe. L’amistat. La vida.

Mentre llegeixo el ritme canvia.

Pausades anotacions. I de sobte, un lirisme desenfadat.

[...] em va despertar el xerric fort del dormitori. Aleshores vaig veure la comptessa escolant-se, violentament il·luminada per les estrelles per un cantó, tenebrosa i enigmàtica per l’altre. Vaig veure volar l’ovella que va esclafir al costat del llit. La comtessa va ficar-se al llit al meu costat i feia una pesta a whisky que tombava d’esquena. La comtessa em va posar la mà a l’entrecuix i em va ficar a la boca la llengua amb la boleta metàl·lica al mig. Vaig abraçar el cap de la comtessa al pit i vaig notar els cabells repartits en milers de pues rígides per la laca seca. [...]

Volcànic Cărtărescu! En vull més...

"Una mariposa en la máquina de escribir" de Cory Maclauchlin

CoryMacLauclin dedica “Una mariposa en la máquina de escribir” a J. Kennedy Toole, autor que aconsegueix l’èxit després de la seva mort. Maclauchlin repassa de manera cronològica la vida de Toole i ho fa paral·lelament a la creació i el desenvolupament de l’obra “La conxorxa dels ximples”.

La conxorxa dels ximples, obra que està al cim de la sàtira, i les desventures del seu excessiu protagonista, Ignatius J. Relly, va patir un sinuós camí per aconseguir sortir a la llum.

Rebutjada per un conegut editor novaiorquès i abandonada per Toole fins el seu suïcidi l’obra es va publicar finalment essent un èxit de crítica i comercial gràcies a l’entestament de la mare de l’autor que va lluitar-hi durant més d’una dècada.

La vida de Toole i l’extraordinària història de la novel·la té tots els ingredients d’una faula.

Escriptor rebutjat per la indústria cultural. Suïcidi de l’artista. Lluita inesgotable de la mare. Triomf i reconeixement pòstum de l’autor.  

MacLauchlin en fa una investigació seriosa i documentada mostrant-nos “la veritat” sobre l’autor i sobre el llibre. Gràcies a cartes, textos, testimonis d’amics, companys, alumnes i familiars de Toole es va matisant una versió molt propera a la realitat.

[fins el moment l’únic testimoniatge era el de la mare de Toole].

La mare és un personatge clau per la publicació del llibre però també un personatge egocèntric que cercava ser famosa a més de voler el reconeixement del seu fill. L’editor novaiorquès no és l’ogre que va provocar el suïcidi de l’autor sinó que va reconèixer la vàlua del llibre i volia millorar-lo...

C. Maclauchlin defuig sobretot de divagacions morboses com les raons del seu suïcidi o la seva suposada homosexualitat.

Aquest llibre ens presenta com transcorre la vida d’un geni i el seu tràgic desenllaç.

“Una mariposa en la màquina de escribir” és una lectura clau per entendre millor una novel·la meravellosa, escrita per un brillant escriptor que va patir una tràgica vida amb un prematur final.

Maclauchlin, Cory,

Toole, John Kennedy, 1937-1969

"Éramos unos niños" de Patti Smith

Éramos unos niños són les memòries d'un període de la cantant i poeta Patti Smith 

[Formidable talent]

i la seva relació amb el que va ser un dels seus amics de l'ànima, el fotògraf Robert Mapplethorpe que va revolucionar el món de la fotografia amb les seves fotos en blanc i negre

[Erotisme i sexualitat]

minimitzant-les fins a aconseguir una estètica en la qual es reflectia la seva complexa personalitat.

Art. Època irrepetible. Artistes carregats de creativitat. Nova York salvatge. Més viva que mai. Hotel Chelsea. Esclat cultural. Únic. Innombrables artistes.

Rebel·lió. Llibertat. Amor.

Il·lustrat amb 3 dibuixos i 27 fotografies en blanc i negre  Éramos unos niños està dividida en cinc capítols a través dels quals els dos artistes exploren diferents medis d’expressió.

Cultivats condiments donen

gust, contrast, substància i sosteniment a l’obra.

De ben segur que l’al·lusió que fa Smith a un diari que va escriure fins poc després que a finals de setembre de 1986 s'assabentés que Robert Mapplethorpe patia de SIDA incideix en l'exercici mnemònic i cronològic que va implicar filar prim en les diferents anècdotes, dades i dates que conformen el llibre. Però inextricable a aquest fet, s'adverteix que les seves memòries en l’entorn novaiorquès, inevitablement parcials i no exhaustives, estan matisades i passades pel sedàs d’una dona culta i serena que gairebé a cada pas pels seus records i relats, recorre a la cita d'un llibre, d’una dada històrica, d'un disc, d'un músic, d'un escriptor, d'un pintor, d'una obra d'art, d'una data,...

Apassionant lectura! 

Smith, Patti, 1946-

(Mapplethorpe, Robert, 1946-1989)

"La conxorxa dels ximples" de John Kennedy Toole

La “Conxorxa dels ximples” és Ignatius J. Reilly i un seguit de personatges caricaturescs que engrandeixen la narració.

Ignatius.

Gros. Gandul. Vesteix de manera estrafolària. D'uns trenta anys. Verge.

Viu, encara, amb la seva mare.

Antisocial. Pessimista. Incapaç de tractar i tocar les persones. Amb una visió medieval del món. I amb una postura religiosa extremista.  

Misantrop, s’enfronta a un món que l’hi és aliè. I, per tant, en construeix un de propi.

La seva habitació. Pastissos. Dr. Nut sense parar. I desfogament al cinema on va a veure pel·lícules que detesta.

Un accident l’obliga a sortir del seu cau i buscar feina.

En troba d’arxivador en una oficina. Racista fins la medul·la, s’involucra en una manifestació a favor dels negres.

Perd la feina.

N’aconsegueix una altra de venedor de salsitxes. Homòfob amb ganes, s’implica en una creuada a mercè dels homosexuals.

N’esdevenen desastrosos resultats.

Però Ignatius no hi pateix gens perquè s’aferra al seu pilar ideològic: Boeci i La consolidació de la filosofia.

La Fortuna és incontrolable.

Favorable. Adversa. L'hi dona el dret d’actuar lliurement de manera descarada i immadura.

La “Conxorxa dels ximples” de John Kennedy Toole és una sàtira de la societat nord-americana en la qual tragèdia i comèdia es donen la mà.

Immensa obra!

"84, Charing Cross Road" d'Helene Hanff

84, Charing Cross Road, de Helene Hanff

...i com a través de la passió pels llibres pot sorgir una amistat entre persones molt diferents.

Connectar emocionalment...a pesar de la distància.

El llibre recull la correspondència que hi va haver entre l’autora, de Nova York, i la llibreria Marks & Co. situada al número 84 de Charing Cross Road, a Londres.

La primera carta és de l’octubre del 49. Presentació i comanda de llibres. De segona mà i que estiguin bé.

Respon el Frank Doel.

Frank-Helene. Helene-Frank...

L'Helene és irreverent. Irònica. Sense pèls a la llengua. El Frank és seriós. Molt professional.

Mica en mica els protagonistes s’apropen. Les cartes passen a ser de formals a més íntimes i familiars.

I cada cop em deleixo més de conversar amb l’Helene. Sobre llibres. Tan entesa. Lectora compulsiva.

I amb el Frank. Que busca. Remena. I troba.

[...] NECESSITO MATÈRIA PER LLEGIR. ARA NO COMENCIS A ESCARXOFAR-TE: MOU-TE I TROBA’M LLIBRES.

Com jo, els treballadors de la llibreria i demès volen ser partícips d’aquesta envejable relació.

I per què no?!

Cecily-Helene. Helene-Cecily. Bill-Helene. Helene-Nora...

Amor pels llibres. Connexió. Reivindicació de la feina dels llibreters. Penúries econòmiques en la Anglaterra de la postguerra. Poder emergent dels Estats Units. Amistat. Humor.

Lectura excepcional.