“El càstig”
de Guillem Sala, obra editada per L’Altra
Editorial, és una novel·la dura i contundent.
Amb poc
menys de dues-centes pàgines, l’autor explica una història de gran violència
emocional.
La narració
és d’un estil planament descriptiu. L’autor escriu el relat des d’una mirada
externa, amb mode veu en off, de
forma natural, sense encapritxar-se amb cap dels personatges protagonistes, ni
edulcorar les seves vides.
No
interpel·la directament al lector. Observa i narra, neutral, sense ser fred. No
hi pren part ni es posiciona.
Guillem Sala
exhibeix en aquesta novel·la un gran talent narratiu i una alta capacitat en el
retrat de personatges. Proporciona petites dosis, gairebé imperceptibles, del
passat de la protagonista, la Sandra, i com es forja un caràcter amb nombroses
esquerdes i cicatrius emocionals.
Actitud
destructiva cap a si mateixa. Sensació de no pertinença, d'abandonament i
de descontrol de la seva vida. Un buit que la submergeix entre dubtes i desànims. Por,
inseguretat, fragilitat. Autoestima ferida.
I així, a poc
a poc, connectem amb la protagonista i amb l’Albert, el Minu, l’Izan, la Raquel.
Sorprèn l'ús
entremesclat del català i el castellà, sense cursives ni signes que els
distingeixi. Sala mostra d’aquesta manera que aplica a algun dels personatges
l'estil natural de la parla de qui té una llengua materna diferent de la que en
escenes quotidianes empra. Així, les frases barregen les llengües de la
mateixa manera en què, de forma impremeditada, es mesclen en el cervell. Es
tracta d’un bilingüisme espontani que atorga a l’escriptor la possibilitat
màxima de retratar els personatges.
[...] La Sandra se sent fatal, qué hija de puta,
pero qué estoy haciendo con este tío i alhora quina por, quin pànic horrible
haver-lo de deixar. Perquè no té ni idea de si l’està cagant, si el Minu només
se la volia follar, si demà ho veurà tot diferent o què; potser tota relació de
parella ha de passar per proves d’aquesta mena, com es pot saber?, iros todos a
la mierda, no em deixeu sola, per favor, no em deixeu sola i dejarme en paz i
ara què. [...]
“El càstig”
de Guillem Sala és un relat profund i molt ben embastat que remou i sacseja la
consciència.
Impactant.
***
[27/1, 9:51]
lectora1: He acabat El càstig de
Guillem Sala, m’ha deixat ben tocada
[27/1, 9:51]
l1: A veure com l'analitzo, ...hi ha molt a dir
[27/1, 9:53]
lector2: El tinc per llegir
[27/1, 9:53]
l2: 😄👍
[27/1, 9:55]
l1: Doncs ja en parlarem
[29/1,
12:07] lectora3: Pla de cap de setmana😁👍
[29/1,
12:08] l2: Jo el vaig acabar ahir
[29/1,
12:37] l2: M’ha agradat. Molt. Tenia un ai! a dins... Ho acaba amb força. El
final potent.
[...]
[29/1,
12:38] l2: Enganxa i es fa devorar
[29/1,
12:38] l2: Bona lectura, amb ritme i original
[31/1,
10:35] l3: A mi m’ha deixat apenada
pels personatges. Tan reals com propers. I quina merda.
[31/1,
10:36] l3: Molt bé perquè m'ha semblat una novel·la rodona.
Trama-drama-llenguatge👍
[31/1,
10:37] l3: No sé perquè va aixecar tanta polseguera el tema de l'ús del
castellà combinat amb català; jo ho trobo ben natural i genuí. Això és que no
han llegit en Max Besora!
[31/1,
10:38] l3: M'he imaginat totes les frases en català i li faltaria una xispa.
[31/1,
10:39] l3: Destaco el perfil acurat dels personatges, els veus, els coneixes
[31/1,
11:19] l2: la veritat és que la novel·la és trepidant. Te la menges de cop, la
devores perquè atrapa.
La polèmica
en l'ús del català i castellà no la veig tant exagerada com molts diuen, perquè
el castellà apareix de manera natural, és una part important dels personatges,
no veig que sigui un recurs forçat. M'agrada perquè toca breus pinzellades, i
parla de temes importants: com la parella, el desig, l'educació, els sentiments
interiors, pors i frustracions, la vida...
[31/1,
11:19] l2: El final es veu a venir. Estàs tota l'estona amb l'ai! al cor
[31/1,
11:23] l1: L'ús barrejat de català i castellà atorga la possibilitat màxima de
retratar els personatges que viuen en aquesta dualitat, existent. Permet
assolir aquest perfil acurat del que parla la lectora3
[31/1,
11:27] l2: En algun altre llibre que he llegit i utilitzaven aquest recurs era
forçat, en El càstig, no ho veig gens forçat.
[31/1,
11:28] l2: és una característica més dels diversos personatges
[31/1,
11:28] l2: cadascú vesteix com pot el seu personatge, i l'idioma els vesteix
[...]