dimecres, 1 de novembre del 2017

“Per què ens estimem les dones" de Mircea Cărtărescu

Mircea Cărtărescu a “Per què ens estimem les dones” recrea records de la seva vida. 

Ens explica, sense por, els sentiments i les fantasies que les dones li provoquem.

Ho fa en vint-i-un ambiciosos relats coberts d’un embolcall oníric.

Llegeixo.

Un breu assaig filosòfic. Un relat literari. Un poema en prosa. Una reflexió...

On s'hi desvetlla de forma poderosa.

L’amor. La bellesa. El sexe. L’amistat. La vida.

Mentre llegeixo el ritme canvia.

Pausades anotacions. I de sobte, un lirisme desenfadat.

[...] em va despertar el xerric fort del dormitori. Aleshores vaig veure la comptessa escolant-se, violentament il·luminada per les estrelles per un cantó, tenebrosa i enigmàtica per l’altre. Vaig veure volar l’ovella que va esclafir al costat del llit. La comtessa va ficar-se al llit al meu costat i feia una pesta a whisky que tombava d’esquena. La comtessa em va posar la mà a l’entrecuix i em va ficar a la boca la llengua amb la boleta metàl·lica al mig. Vaig abraçar el cap de la comtessa al pit i vaig notar els cabells repartits en milers de pues rígides per la laca seca. [...]


Volcànic Cărtărescu! En vull més...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada