Estimada Anna,
Des del mes de
setembre t’he començat tres cartes i totes han quedat a la meitat. He passat un
disgust terrible, pitjor que un disgust. He estat a punt de fer una bestiesa,
he plorat molt i encara ploro. No exagero si et dic que estic desfeta. Cap
paraula no et podrà donar una idea aproximada del meu dolor. [...]
Cartes a l’Anna Murià (1939-1956) de Mercè Rodoreda és la
correspondència
privada entre dues amigues en temps d’exili després de la guerra civil. El llibre,
prologat i amb notes de Blanca Llum
Vidal i Maria Bohigas, ens posa a disposició les cartes que Rodoreda va enviar
a Murià durant un llarg període. Van ser publicades per primer cop per “La Sal
Edicions” l’any 1985, dos anys després de la mort de l’autora.
La nova edició, a més de vint-i-tres cartes escrites per Rodoreda (la majoria) i Murià, es complementa amb una entrevista de Mari Chordà i Isabel Segura a Anna Murià feta el 1985 i amb un epíleg inèdit de Margarida Puig, nora de l’escriptora.
Les Cartes a l’Anna Murià
escrites per Mercè Rodoreda, són un testimoni molt valuós de la seva vida personal
i de dies de trasbals que, amb el pas del temps, s’aniran alleujant. A mesura
que tots els exiliats van fent-se càrrec que l’exili polític seria de llarga
durada van buscar sortides per donar sentit a la seva vida.
Anna Murià i Agustí Bartra van decidir embarcar-se cap a Llatinoamèrica quan
França va entrar en guerra. Mercè Rodoreda i Armand Obiols es van quedar a París on va començar el calvari econòmic i emocional de
la gran escriptora.
Les dues amigues es van cartejar durant anys. Entre confidències íntimes, curiositats i alguna xafarderia, presenciem els inicis del camí que va convertir Mercè Rodoreda amb l’escriptora que coneixem avui, i descobrim com el seu vessament de creativitat literària es va canalitzant a través de paraules plenes d’ànima.
“és per la ferida
que respiren els humans.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada