“Los niños tontos”
d’Ana María Matute és prosa poètica en estat pur.
Sense acció. Sense
progressió. Ple de simbolisme i d’imatges suggeridores que reflecteixen la nit
i el dia d’un món sinistre.
Vint-i-un contes. Vint-i-un
episodis d’una obra coherent i complexa. Vint-i-una escenes estàtiques. Com
quadres. Que ens mostren trossets de realitat.
Art.
L’autora, fent ús d’un
llenguatge simple i bell, presenta la mort dels nens com una possible solució a
les circumstàncies. O com la fugida d’un món cruel i inhumà. O per salvar-los d’una
societat que critica.
Els adults no
comprenen als nens. Els nens no parlen entre ells. No hi ha diàleg. No existeix la
comunicació.
Tragèdies. Fusions
amb la naturalesa. Presència d’animals. Metàfores. Metamorfosis.
Cruesa. Dolor. Món
oníric.
El món és grotesc i
absurd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada