"Nunca me abandones" de Kazuo Ishiguro

Un estiu de lectures. Avui comento “Nunca me abandones“ de Kazuo Ishiguro.

Kazuo Ishiguro ens explica una història inquietant. Ho fa amb un to intimista. El relat comença petit i es fa gran. Llegir i reflexionar. Amor. Desig. Mort imminent. Una vida millor?

Estil sensible i ple de detalls.

L’autor ens apropa a l’existència d’uns personatges condemnats a un futur esfereïdor i cruel. Metàfora de la brevetat de la vida i de com la societat decideix el destí de les persones. I no s’hi pot fer res per evitar-ho.

Podria ser una novel·la futurista o de ciència-ficció. No és així. Transcorre a l’Anglaterra de finals del segle XX. L’autor posa en escena un món paral·lel. Ningú se sorprèn. La societat l’accepta sense dramatisme.

La novel·la està narrada en primera persona. La Kathy, de 31 anys, ens explica, amb actitud serena, les seves vivències a Hailsham, el centre on ha viscut la seva infància i joventut. Els seus millors amics són la Ruth, més vital i agosarada que ella, i el Tommy, un noi introvertit i impetuós, poc creatiu i que sovint perd l’autocontrol.

“Nunca me abandones” és una magnífica novel·la en la qual l’escriptor aconsegueix fer una delicada descripció d’uns personatges inoblidables.

L’autor ens revela una espantosa realitat de manera meticulosa i gradual. Insinua des d’un principi qui són els alumnes de Hailsham. Els protagonistes ho aniran descobrint.

Els records de la Kathy ens mostren la relació entre els tres amics. Evolucionen i s’enfronten a la seva funció en el món. Els docents de Hailsham predisposen als alumnes a resignar-se a la seva condició. Els joves accepten el seu tràgic destí amb naturalitat. Pertorbador.

És una història on els personatges s’enfronten a una existència sentenciada. Esperen, valents, que els arribi el moment de sacrificar-se. L’autor ens transmet un seguit d’emocions contingudes. Poc a poc els protagonistes decideixen fer front a la seva situació. Les emocions esclaten.

Una novel·la bella i elegant.

***

Tenia curiositat per escoltar la cançó que tant fa sentir a la Kathy, never let me go de la Judy Bridgewater.

I veure la caràtula del casset que ens descriu amb detall. 

Mark Romanek ha portat l'obra al cinema. Si en tinc oportunitat la veuré. De moment he vist el trailer.