"Esa vida que no es mía" de Leonor Paqué

Enceto el juny de 2020 amb “Esa vida que no es mía”, la quarta novel·la de Leonor Paqué.

Paqué, narradora de sensibilitat exquisida.

A les primeres pàgines llegides ja detecto aquesta [tan seva] mirada minuciosa, una gran càrrega poètica i un estil una mica més lleuger que en l’anterior novel·la (Lo que callamos).

L’obra està escrita amb una pura intenció de crear Literatura (amb majúscules).

De prosa delicada, molt descriptiva i plena d’imatges.

El sol la deslumbra y ella se encuentra, no sabe cómo, en lugar de rodeada por toda la algarabía playera, las canciones de radios y aparatos, los reclamos de los vendedores ambulantes, los olores a cremas y lociones, a sal del mar y elásticos de bañadores, a sudor y pieles tostadas…, […] Se incorpora, sin importarle si su gesto arrastra arena que pueda molestar a los que comen cerca bocadillos y porciones de pizza, tortillas y ¡hasta una olla exprés se han traído los del grupo de cincuentones, arremolinado bajo una campana de sombrillas multicolores!

L’escriptora secciona l’obra en dues grans parts, la ventana i buenas chicas. Les divideix en capítols, sense títol. Domina plenament la tècnica literària i és evident la seva finalitat de voler dotar de profunditat i perspectiva el text. Aquesta clara voluntat diferenciadora, ens acosta a les protagonistes del relat.

Leonor Paqué va entreteixint diferents veus de dona i mostra com aquestes afronten el desig de gaudir del que està vivint una altra.

La seva redacció, d’extraordinari realisme, fa que intuïm cada personatge.

Sera. Amanda. Maira. Carmela. Álvaro. Eleuterio.

Missatges instantanis al mòbil. Diàlegs. Narrador omniscient. Primera persona. Cartes via correu electrònic.  

Martes 07:05 

Gracias mi vida
la sonrisa la noto prendida
en el hueco de una costilla
que ayer te acogió 

Anhel. Idealització. Fantasies. Amor. Amistat. Passió. Erotisme. Suspens...

Como el aleteo de una mariposa, así lo siento. Mi piel, toda entera, es un ala finísima, vibrante, sensitiva hasta lo infinitesimal, aletea el placer, delicado, una cadencia refinada de alas en las entrañas, colores sin definir, sin renglón en el diccionario, colores redondos y triangulares, en óvalo, colores cálidos, tibios, polvo de olor que se difunde desde el vientre hasta la nuca, brilla una mariposa, descansa, mecida en la corola de una flor abierta. Y luego, insospechada, pliega las alas sobre la línea de su cuerpo, apenas un trazo, se expande, liviana, agita colores y triángulos, rombos, óvalos, fulgor eléctrico, alza el vuelo, arriba, arriba, más alto, hasta perderse hacia un firmamento nítido, donde tiembla y se diluye.

Leonor Paqué relata una encisadora i sinistra història.

“Esa vida que no es mia” és una obra escrita amb delicadesa, que vessa sentiment i bellesa expressiva.

La novel·la està editada per Latiovisual Cultura