"Tres llums" de Claire Keegan

Claire Keegan ens regala una minúscula i íntima joia, “Tres llums” (narració traduïda al català de l’original “Foster”, a quatre mans).

L’autora ens dóna la mà i ens submergeix cap a l’interior d’una nena enviada a viure temporalment a casa d’un matrimoni sense fills.

És membre d’una família nombrosa. Tocada per la pobresa. En la Irlanda rural de principis dels vuitanta. Que de sobte, es troba en un lloc estrany.

Una cuina que barreja olors. Una habitació amb un llit humit. Un pou silenciós. Veus que no coneix.

Com una pluja fina, els sentiments de la nena ens penetren endins poc a poc, i amb aquests descobrim els adults que l'acompanyen.

Què diuen. Què callen. I el perquè ho fan.

Keegan, fent un ús magistral de la paraula ens apropa i ens allunya emocionalment de la narració i ens revela, amb aquest do que té, que l’eix central de la novel·la és 

‘la necessitat de que el pare HI SIGUI’.

“[...] La dona puja i es canvia i torna a baixar vestida amb la camisa de dormir. El Kinsella m’ha tret les sabates [...]”

Genial, bella i potent obra!